Un subjecte va venir 
a Maó a passejar 
i quan manco ho va pensar 
mal de masclí va tenir. 
     Ell li deia mal de mare 
i, confús i regirat, 
veent-se es ventre inflat 
hi féu anar sa comare. 
     -Comareta del meu cor, 
jo em trob amb molt de perill; 
això què és, filla o fill, 
digau-m'ho, que em muir de por. 
     Sa comare el va polsar 
i sa llengua li féu treure 
i li aconsellà de jeure, 
que això era bo per curar. 
     Ella també li va dir: 
-Vostè no tengui tristor, 
i no temi sa inflor, 
que no he vist mascles parir. 
     -Es mal qui el té turmentat 
des ventrei és que li ve; 
i jo prest l'hi curaré 
per medi d'un bon pegat. 
     -Sí, comare, ell li va dir, 
posau-ne tants com voldreu, 
que sols que vós me cureu 
no faç cabal de sofrir. 
     I luego de sa camia, 
es faldaret es va alçar 
i lo que degué mostrar 
podeu pensar què seria! 
     Sa comare qui el va veure 
tan prompte i determinat 
li féu posar es pegat 
i ell com un tonto va creure. 
     Ella en açò va afegir 
que si es pegat no bastava 
un servicial li ordenava 
qui es mal faria fugir. 
     -Oh, comareta estimada 
qui heu vingut per al meu bé, 
el servicial jo prendré 
i molt més si vos agrada. 
     -Criats, criades, correu, 
que véngui es cirurgià. 
I aquest li demanà. 
-Senyor, què és lo que voleu? 
     -Què vull? Que un servicial 
des de luego m'heu de dar. 
-Sí, senyor, i pot confiar 
que jo no li faré mal. 
      Des de luego es pacient 
damunt es llit de biaix, 
es cul alt i es cap baix 
va esperar l'adveniment. 
     Es cirurgià va enllestir 
sa xeringa i, ben armada, 
li embocà tal torrentada 
que sa panxa li va omplir. 
     -Ara conec que va bé, 
va dir en es cirurgià; 
i veiau de fer-vos allà, 
si no jo us ben compondré. 
     Es cirurgià bé frissava 
però antes que s'apartàs 
ja en va tenir per es nas 
i es vestit tot li rajava. 
     -Per cert que avui tenc mal dia, 
digué es cirurgià mostós. 
Senyor, què és lo que heu fet vós, 
que en tenc fins a sa camia? 
     -Cirurgià, feis-vos enfora- 
es senyor li replicà- 
que conec que encara hi ha 
cosa qui vol sortir fora. 
     Es cirurgià regirat 
luego corrent se'n va anar 
a casa seua a mudar 
tot ben mostós i banyat. 
     Apenas hagué partit 
que es subjecte altre vegada 
disparà tal andanada 
que va omplir tot es seu llit. 
     A la fi s'és aliviat 
d'aquesta estranya quimera 
però no de sa tontera 
pues mai n'estarà curat.