A la seva ciutat el trepanaven
amb la vista. El tenien ullat.
Mai no li treien la vista de sobre.
L'estament dels subsecretaris li havia
encolomat el motiu "la vironera d'Atenes",
perquè, on picava,
el seu fibló feia veure les estrelles...

No donava amnèsia, no concedia amnistia
a cap feta del Govern, a cap pacte
engirgolat per engreixar el Senat i trair
la Vida arrecerada en el poble
de la plaça Major dels individus personals
decorats pel rest de murtra, que és 
alliberar la llibertat, que és
tenir la llibertat i una ferreria.

Darrere la finestra de la taverna
d'en Gresol, el poeta Mileto
i el poeta parlamentari Militó
seien un a cada cap de taula de marbre.
Tenien la dreta entorn de la terrissa
amb aiguardent de canya.
Xerraven. Esmolaven la garrofa.
Adesiara amb el forquetó de fusta de roser
picaven en el plat bacallaner
ple fins a la rima d'amanida d'olives
pansides i d'olives trencades,
de fulles de rosa de cent cinquanta fulles,
de troxos d'api, d'ulls tendrells d'alfals,
d'esqueixos d'escarola i brots de cama-roja,
"l'experiència de la grandesa en el fracàs",
fulles blanques de lletuga, tàperes envinagrades,
"l'experiència de la veritat en el fracàs",
grans de raïm de calop blanc,
grans de raïm de calop negre,
"en la contemplació del fracàs es veu el fons de les coses",
"el call és el fruit d'una nafra
que ens han fet i que no podem oblidar".

Bevien a glopets de rupit.
Espipellaven. El Mileto va dir:
-Potser per corrupció del jovent
se'l podria processar i deportar-lo.

Mentre callaven, Sòcrates
i el noi del selleter Anito
van passar per davant la finestra
amb un test de murtra blava del Gresol.
-Ara passa ell...
-Ell, que no havia vingut,
va ser aquell que se n'anà...

El carrer dels Tres Llits donava a foravila:
la claror del capvespre eren unes
calmes on l'atmosfera feia un alè d'oratge:
tots els colors del verd eren els malves del gris.

Havia fiblat un venteguer, però, com sempre,
horabaixa de tot, quan la claror embrunia, 
el vent havia fet la reverència al sol,
tal i com abans d'entrar en les darreries
els malalts tenen la millorança de la mort.
Sòcrates mirà la lluentor honesta
del capvespre. Sota les cerres animals
de la pitrera amb verrim i suor,
que feia olor d'agre, sentí que el seu país
era una broixa terra feta a escaire,
els grecs eren unes eines que no mereixen mànec,
però l'enteniment de bon abeurador
consisteix a no desesperar mai de ningú.

I va seguir amb el noi del selleter Anito
per la costeta entrespolada de marès
cap a l'escola anomenada "El Pensatori".
-Sou tots a les edats de catorze a vint anys.
Ja sou homes:
hi heu tornat perquè vos hi heu fet...
Això significa:
teniu fet, enllestida, la cabuda:
la disponibilitat. Omplir la conca
de l'existència: vet aquí la tasca
d'aprendre i de saber: és un ofici
que no consisteix a tenir nocions fixades
de diferents coses
que s'han heretat d'un ensenyador no gens mestre
que transmet la idea en estat de tradició.
El mestre de debò és el primer
a no saber res. Veure però sentir
la significança originària de cada mot:
vet aquí la primera passa del saber.
Per dir i emprar en el seu sentit exacte
cada una de les paraules, cal abans
que un camí llarg sigui fet amb paciència,
continuïtat i passionament de la vida.
Aquest pelegrinatge anterior al saber
és la Pregunta. La Pregunta
mai no té aturall: és com la terra.