Adéu, vila regala,
adéu, vila del Vendrell,
que fas una olor mesclada
de garrofa i vi novell.

Vibren cases blanquinoses
sota el dia solellós;
beuen les ugues, calmoses
en els vells abeuradors.

Cremen marges i vessanes;
les veremes seran bones,
fa l'abella, zumzejant.

I encabides en tartanes
a berenes van les dones,
cap a mar, sotraquejant.