¡Qui sentís, renovellat
     per la bruixa entesa,
aquell gust precipitat
     de la jovenesa,
pluja i vent arremorat,
i l'acàcia en tot esclat
i deixant per l'empedrat
     tanta flor malmesa!

¡Ah, l'anar sota l'aiguat
     com fent-li escomesa,
d'un sonet, mig començat,
     en l'embriaguesa,
i amb paraigua foradat,
i la llum pel forat
i rient al meu costat
     una noia encesa!