Abans no partissin d'allí,
la clau van dar-nos, per set dies,
de llur caseta de Passy,
amb vells gravats, un violí 
i mobles d'avis i de ties.

En un carrer que fa pendent
la casa en bell ordre s'estén;
un freixe té i una figuera:
ella, davant el sol batent,
ell, a l'obac, de part d'arrrera.

Ella, damunt el graonat 
de la peanya de l'entrada,
allarga palmells d'amistat;
cerca, i ho té mig abastat,
d'ornar el brancal amb sa brancada.

No pas lluny de la torre Eiffel,
el fruit del verger d'Israel
de fins llanguiments s'encomana:
poc té la sentor catalana
ni tant de color ni de mel.

És fill d'aquest sòl sens verí
i un enaiguament Debussy.
En férem, però, bella estrena
un dia feixuc, a Passy,
a quatre gambades del Sena.