Obert el pit i la testa engallada
-cap vent no hi ha ni s'albira un estel-
remo com dins d'una gran foradada.
I em fa una veu, en la negra diada:
-La mar és ampla i el rem és fidel.-
La nit recula en el temps, opressiva.
Ni un barberol no provà de lluir.
D'on no hi ha llum ni remor no m'arriba,
movent els braços recerco camí.

¡Ah, fe constant, esperança dejuna!
cal remar encara en la nit. Si cruel 
cela aquest cel l'enyorada fortuna,
dues dolçors han restat sota el cel:
la mar és ampla i el rem és fidel.