Vaig poc rentat, no visc en la brutor, 
però veig l'aigua com un paradís 
on se banya un home que és feliç 
perquè espera esperar l'altra frescor. 

Duc roba molt rentada, el meu amor 
no està gens subratllat, té el blau i el gris 
que són dos pantalons de dia llis 
damunt la verga d'un llamp de tardor. 

En mi els dos ulls de la mirada van 
amb la roba d'un rei amb cor de patge 
perquè són el mirall on miraran 

tots els que viuen en un cor salvatge 
que, si fos llei ser esclau en mirall gran, 
per ben vengut veuria l'esclavatge.