A Marià Manent

Com un picarol m'encisa
un nou pensament que tinc:
més que un pensament, un dring.

I què hi dringa? Una paraula
agrisada en el costum,
que de cop, es torna llum,

car, en fent camí, distreta,
un airet la duia enmig
del record i del desig.

Ves per quin atzar fou ella
qui lluís i qui fenyés
del tothora la durada
i la força del mai més!