Al primer pis hi ha un gos danès,
malhumorat de viure-hi pres.

Al segon, un lloro ensopit
repeteix el que sempre ha dit.

Al terç, planyívol, feia el gat:
-Pogués escapar-me al terrat!

Al quart, de temps ha llogador,
l'aranya fila en un racó.

En el quint pis, de sobte, un dia,
ofert a uns vells patriarcals,
la cadernera fa alegria,
gentil remei a tants de mals;
ja lloro i gat, aranya i gos,
troben el viure delitós.