-El meu córrer meravella;
i si no em plauen estreps,
en ma esquena hi ha dos geps
i l'endemig fa de sella.

Espines, menjo només
(tot el que el desert ens dóna)
De pares a fills, fa estona
que ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïts
no tinc fam ni cerco ajuda,
i set dies i set nits
puc estar sense beguda.
I on jamai cap casa hi ha,
si és que em toca traginar
gent d'espasa o gent de renda,
quan ve l'hora de dinar,
ma gran ombra els fa de tenda.