Una donota de Picasso ha mort 
avui, un juliol, a París, Dora, 
víctima, amant junyida, fauna i flora 
d'un incapaç d'amor i mascle tort. 

Tu també, tu també, tan bé i tan fort 
saps què és tastar un monstre fet de l'hora, 
llimac tot ell, cony masculí que plora, 
quan no pinta els rosers del desconhort. 

Te pintà com qui pega una pedrada 
al rostre de la cara d'una dona 
que espera el fill d'un mul en terra alada. 

Al circ, l'al·lot és lliri blau i sona. 
Tu, Dora, ets dona: tens la carn sonada 
com pell de ca per canya que no és bona.