Tu tens la meva vida i la vida  
de tots dos, i em pregunt adesiara  
si ets tu o no la meva pàtria avara,  
perquè en tu ni la terra ja no em crida. 

No el mar ets del meu ordi, quina eixida,  
quin forn de calç, quins ulls nials, i ara!  
quina pedra del peix som jo i la tara  
que m'has deixat per a què mengi brida 

tot l'any el teu cavall d'antany. Ai jo.  
Al meu ai, una boca li és poca.  
Un ble i un ai fan Blai. Oh, magre tro,  
del potent llamp qui migpartí ma soca.  
No em deixà res per verd. Ni res de bo.  
Escric, però, en els ous. Com una lloca.