Entre el Pont d'Inca i el Pla de na Tesa,  
tenc el meu bé a Sant Llatzet d'estiu.  
Fa feina. És lluny dels pares, no té niu  
i té l'agost damunt la roba estesa. 

Amb l'esquerra la cigarreta encesa,   
la dreta a lloure, el veuen córrer altiu  
i casolà a les conques d'un ull viu  
de qui no vol ser heroi d'ençà que besa. 

És blanc de pell de llet i sempre actua.  
És actor com la sal és en el mar:  
no s'hi veu i s'hi tasta. Escriu quan sua, 

és a dir, si ha tornat de caminar  
i degota de viure, tota nua  
l'única cara que no pot besar.