"L'art és viure amb gràcia" va dir 
a algú com a si mateix. Conversava 
de la sardonalla, del fenàs, la revenissa, 
el coscoi, la corretjola, el capblau, 
la cogula, l'eritja, la romaguera, 
la verdolaga: eren els éssers 
vegetals que feien planta..., sentien 
que la solitud és invasiva, 
eren allí, existien i, per tant, eren bons, 
ignoraven que eren terminals 
entre els albons, se feien veure, 
mostraven a les clares de la nit i del dia 
que a ran de mar 
l'art era viure sense encàrrec i amb gràcia.