A "Pep", "Saltimbanqui" i "Bocoi". 
 A Alícia, Carles i Aleksandr Blok.

Desplegareu de nou les tres banderes. 
Preparatius en una antiga fleca 
desafectada, prop del sol que crema 
i dels crits de la plaça i les garlandes. 
Sonen de nou els platerets i el saxo. 
L'ofici de la llum i de l'esforç, 
els pedaços, la flauta travessera, 
no ompliran mai del tot un nou diumenge 
sota els plàtans, tan vells com els papers 
de coloraines i el quiosc blau cel. 
Però ja en teniu prou, si reviviu 
-més que viure'l- el vol d'aquells estels 
que es tornen papallones. Cal seguir 
obrint i tancant capses, d'on traieu 
tres mocadors de seda: són certeses 
de cada dia vora la basílica 
o el mur altíssim de color de pa: 
la música estrident dins l'ombra fresca 
de la nau, o el capvespre a l'autopista 
flanquejada per nus que alcen els braços 
vers un cel vermellós i indescriptible, 
malgrat que es repeteix. Hi ha una altra música.