VEURE LA PRÒPIA FI 
no pas com una interrupció  
forçosa, 
sinó com una conclusió 
lògica.

Cal plantejar-s'ho 
com a objecte i procedir 
a una preparació 
no tan sols en la ment 
sinó amb els actes.

I no deixar de contemplar 
el món amb meravella, 
amb una enriquidora 
i constant estranyesa, 
com enterrant tresors 
que trobarà algú altre.

És realment possible? 
No és demanar massa?