''Com si l'efímer
estigués en suspens
i la mort, des de fora,
fes un senyal d'adéu.''

47
/56
29

Viatge. Nit,
i llums disperses: més
foscor. Amb els sotracs,
es desarrela el temps.
Tot es torna indistint
i en la ment van sumant-se 
les dades d'un passat 
que no fereix.
En la fugacitat
ens instal.lem.

Aturada. Silenci
a a la blanca estació deserta,
plena de llum
que per mi no és inútil.

Com si l'efímer
estigués en suspens
i la mort, des de fora,
fes un senyal d'adéu.
 

FELIU FORMOSA
Al llarg de tota una impaciència, 1994