Això que faig no pot estar al marge de tu
És cert però que ja no em dius com haig de fer

Aquell racó pintat de blanc amb els licors
Que tendrament perduda encara en el record!

Aquells moments en què et paraves a la plaça
Com em fan falta quan m'adreço al vell cafè!

Aquell frenètic perseguir el mot més intens
Com flota encara dins la contemplació!

Aquell pujol a la mesura teva i meva
Vam anar fent-lo com encara el veig avui

I gairebé no hi ha moments que no serveixin
Per situar-hi el doll constant del teu parlar

Lluito amb els dubtes per copsar-te ja acabat
perquè els meus dubtes vull que siguin com els teus