"Uocs!" és el crit que fa moure els bous 
per fer-los venir o fer-los apartar. 
"Fer uocs" és perbocar o tenir basques: 
"Agoc, m'ha feit vindro uocs, açò!" 
"Uocs, uocs!", com qui diu "Fuig, fuig!" 
o "Passa fora!", com es fa per allunyar  
els gossos; i és aquesta accepció 
la que apropa "uocs" a ca, fins al punt 
que un uocs és un quissoi de gos; i 
per aquesta via, "uocs" té un fort matís 
pejoratiu, anticlerical i antillibresc: 
"Uocs fart no llegeix bé". "Si s'ha perdut  
el llibre, resten els uocs". "Ves que n'és, 
d'uocs!" "El costum d'etzibar "uocs|"  
als mestres i als bous", "Guaita l’uocs, 
com ensenya la canalla". "Uocs" és a "ecs" 
com gall és a gallina: "L'uocs i l’ecs 
n'eren al balcó, l'ecs dormia i l’uocs 
li'n fa un petó". "Aquell qui per mà 
d'un uocs d’orella alta li ha fet ecs 
a la mestressa". I ultra tot plegat, 
per associació amb aneu a saber què, 
"uocs" té etimologies inesperades 
i significats imprecisos: "Uocs ve 
de la russa i d'en Moll que van fundar 
Mollerussa, i vol dir farnat per atipar 
els criats i els cavalla!", o (al "Nou diari", 
edició de Lleida) "L'eventualitat horrible 
d'un uocs és un mòbil que mena a un uocs".