Tot serà resolt per fatifat
quan la pell sigui del llop
si encara no som allà on anem
per embolicar el credo
anant a jóc a deshora
com l’egua tenyida
que desenvolupa quadres
d’eufòria exagerada
i dependència morbosa
de romanços de mai no acabar 
i melodrames genitals
amb reflexos actius d’experiències
viscudes per altri amb basca
i autorepressions immoderades
en un corrent de pensament
que enrampa i fa fer de cos
incontingudament
pertot arreu
com si féssim córrer l’arpa
en rompre el canet oc
com en una oda a Arthur Cravan.