''La paraparèmia és el no-art
de dir talment les coses:
primer, que aquells a qui parlem
tot just les puguin entomar
amb molt de patiment i no gens de plaer...''

>
Quisca
18
/20
Quisca

La paraparèmia és el no-art
de dir talment les coses:
primer, que aquells a qui parlem
tot just les puguin entomar
amb molt de patiment i no gens de plaer;
segon, que no s'hi sentin atrets,
de manera que l'interès propi els porti,
de mala o bona gana, a deixar de reflexionar;
tercer, que acabin veient
que no hi ha res a entendre-hi.
Cal ignorar les elucubracions dels hermeneutes,
que seran forçats a rendir-se a l'evidència
que, quan el context és paraparèmic,
tot hi és intel·ligible en l'instant
en què un hom comprèn
que al seu magí no li convé més febre.

CARLES HAC MOR
No ben bé, 2016