Just al front port vostra bella semblança. 
d'això el meu cos nit i jorn fa gran festa, 
que remirant la molt bella figura 
de vostra faç m'és romasa l'empremta 
i ni per mort no se'n perdrà la forma; 
ans quan seré del tot fora del segle, 
els qui el cos portaran al sepulcre 
sobre ma faç veuran el vostre signe.

Tal com l'infant quan mira el retaule 
i, contemplant  la pintura amb imatges 
amb son cor net, no hi ha qui le'n separi 
-tant és el pler de l'or que l'enrevolta-, 
així em pren davant l'amorós cercle 
de vostre cos, que de tants bens s'enrama, 
que mentre el veig més que a Déu el vull veure: 
tant de goig tinc per l'amor que em penetra.

Així em té pres i així m'empresona 
l'amor ardent, com si fos dins d'un cofre 
tancat amb clau, i tot mon cor fos dintre, 
on no pogués  moure'm de cap manera; 
car tant és gran l'amor que us tinc i ferma 
que el meu cor no el destorba l'angoixa, 
bella, de vós, ans resta com la torre 
i sols us ama a vós, blanca coloma.

Bella sens par  de presència noble, 
vostre bell cos és més bell que el de totes, 
i tan gentil que lluu com pedra fina 
amorós, bell, més penetrant que estrella; 
d'on quan us veig amb les altres en flota 
les depassau, tal com fa el carboncle 
que de virtuts les fines pedres passa: 
vós la millor, l'astor sobre l'esmerla.

L'amor que us tenc a tot arreu m'estella, 
no ha estimat més coralment cap home; 
tan fort amor com aquest que el cor m'obre 
no fou jamai en cos d'home ni ànima. 
Som més torbat que no ho fou Aristòtil 
d'amor que crema i els cinc sentits desferma; 
com monjo bo que no deixa la cel.la, 
tinc prop el cos de vós tant com dits d'ungla.

Oh cos donós, net de frau i delicte!, 
preneu de mi pietat, bella dona, 
no permeteu que d'amor jo peresca, 
ja que vos am més que cap home afirma; 
i us suplic a vós el més bell arbre 
de tots bons fruits on valors prenen ombra, 
que em retingueu  en vostra excel.lent cambra, 
que vostre sóc i seré tant com visqui.

     Tornada 
Mon ric robí, cert, vós portau corona 
sobre tothom del mundanal registre, 
car tots jorns neix i en vostre cos revincla 
bondat, virtut, més que en Pantasilea.