Cavaller valencià de la cort d'Alfons el Magnànim i poeta. 

escriu poemes d'amor cortesà de caire trobadoresc i es relaciona amb poetes com Andreu Febrer o el castellà Íñigo de Mendoza. Influenciat pels grans trobadors del S. XII, utilitza abundantment els recursos lèxics i de flexió provençals, però sobre una base que ja és eminentment catalana.

De la seva obra es conserven 18 poemes d'una gran bellesa, que han estat suficients per a considerar-lo com a un dels autors més importants de la lírica en llengua catalana abans d'Ausiàs March. Les seves poesies han estat editades en diverses ocasions, destacant els reculls Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, editat a València per Tres i Quatre, a cura de Martí de Riquer i de Lola Badia, i Poesies, editat a Barcelona per Barcino i a cura d'Aniello Fratta. També ha estat traduït al castellà i a l'italià.

Un document de l'època sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424, sense que s'hagi pogut concretar el lloc.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Jordi de Sant Jordi) per Josep Miàs.