Ja se sap que els matinets d'abril  
són lleugers com una carícia.  
El pare va arribar capcot amb el diari,  
escridassà els germans.  
En el dinar ningú no motava:  
"sí", "no", "pentura"...  
I ullades tristes i soroll de culleres.  
Cap al tard  
la mare va encendre una animeta  
davant l'estampa de la Beata. 

En el carrer hi havia una micona de festa.