Hort de llimones i gínjols
i bellveures vora el mar.
 Nacre verd amb ulls de plata,
mar saliner de setze anys.

 Aquest noi, com se revincla
per veure l’horta i el camp!
Canaris de llimonera
volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l’arena.
Tallau-me els penyals d’aram,
i els pins d’or que sempre canten,
remulls de llum, inclinats...! 

 Pensar que mai no has de veure,
donzell ardent de pits blaus, 
el plor morat de la vinya
 ni el pes gloriós del blat!

Mai! li va dir, i el seu coll 
tenia clavells de sang,
i els muscles, obscurs, bromera
de nenúfars grocs i blancs...

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Hortolans, deixau la sínia,
portau llimones al mar...!