I

La sardana és la dansa més bella 
de totes les danses que es fan i es desfan; 
és la mòbil magnífica anella 
que, amb pausa i amb mida, va lenta oscil.lant. 
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la; 
ja volta altra volta a la dreta dubtant, 
i se'n torna i retorna intranquil.la, 
com mal orientada l'agulla d'imant. 
Fixa's un punt i es detura com ella... 
Del contrapunt arrencant-se novella, 
 de nou va voltant: 
la sardana és la dansa més bella 
de totes les danses que es fan i es desfan.