Analitzau-me la veu
Que al coll em neix un pinar.
Mirau si té blaus de mar 
la meva paraula en creu.

Que sempre se mou la veu.
Té el moviment de color
i una verda ànsia-remor
D’abeurar, i ningú hi beu.

-Beu aigua en ta pell pintada
l’hortènsia dels crepuscles?
-Només m’il.lumina els muscles,
que tinc la color salada.

Amics, desfermau la nau
i navegau damunt mi.
Llescau-me el cor submarí
Vora els pins d’aigua, i menjau.

Pescador de volantí,
quan s’agenolli la tarda,
sots l’últim cel de donarda,
aucells de sal caça en mi.

Mirau-me sempre els balcons
de la meva veu de mar, 
cridant: “Baixau a caçar
déntols al bosc del meu fons!

Esbajoca el meu color,
         pescador.

Mira quants de blaus hi tenc,
         pescador.

Tu sabràs si som com l’altre 
que viu sense ombra, d’esquena,
        pescador...”