esposa

Té claror verda de mar aquesta conversa teva.
Sembla que portes una aufabeguera dins el pit.

    espòs

Els teus pits, d’hortènsia.
Quan et mir, em puja una ona
blava per la cintura.

    esposa

El teu cos, una penya altíssima
plena de fonoll marí pel meu desig.

    espòs

Plora la meva barca per les ones.
Plora el pal les seves antigues rames de pi.
quan sent passar el vent per la seva altura,
com una melodia podada.
I plor jo, desterrat de la teva presència,
com si la mar m’arrabassàs una ungla.

    esposa

He brodat el teu nom sobre els coixins,
i m’hi he adormida.
Adormida sobre el teu nom,
em sembla, Amat, que passes
pel carrer, amb estrelles, i em beses
la finestra de la cambra.
Pel teu nom de fil va plorant l’aigua.
M’he adormida sobre el teu nom de fil.

    espòs

He vingut i t’estimaré.
El temps va tendre.
El teu ventre és un colomer.
Que canti, que canti
el nostre llit d’olivera!

    esposa

La meva pell era cega
i s’ha desperta. Llimones
m’amargaven la nit.
Però el meu mariner ha tornat
i s’alça de puntes l’aroma
del meu nard. Amat,
sembla que surt el sol!!