Les roselles han partit
dret al cel de l’esperança,
que estimaven massa el blat
i han sentit venir la dalla.
     Les roselles han partit...
     Tornaran una altra anyada!

Segadors, bons segadors,
d’espigues bé n’heu segades.
A cada espiga que cau
m’entra al cor un cop de dalla.
     Els camps eren bressol d’or,
     avui són fossar de garbes.

Beneïts sigau de Déu
per les garbes que heu lligades.
El gra que anirà al molí
traurà la fam de les cases.
     Del gra que es perdi en el camp
     els aucells n’hauran gaubança.

Adéu, adéu planes d’or
on corríem cada tarda
de bracet, parlant d’amor
amb l’amiga ben aimada.
     Les roselles ja no hi són...
     Tornaran una altra anyada!