I

El vailet va a estudi
de bon dematí,
al llarg de les planes
l’herba quin florir!,
rossinyols i merles
quin cantar més fi!
     El sol riu,
     el cel diu:
“Nostre Senyor fa festa!”

     II

Les ratxades d’aire
semblen dir cançons,
lliures, batent d’ales
dansen papallons;
lliures van i vénen
vols de gafarrons.
     I el vailet
     diu baixet:
“Nostre Senyor fa festa!”

     III

Cregui’m, senyor mestre,
no li dic per dir,
molt millor que a estudi
s’aprendria aquí
tot collint roselles
menta i romaní,
     tot saltant
     i cantant:
“Nostre Senyor fa festa!”