M'agrada acaronar-te quan absent, 
dorms i no em saps i el teu cos llunyà 
com deixats entre llençols records de seda, 
seda blava i fresca, memòria per al tacte, 
es commou, bella flor esparpellant-se 
a l'albada de la meva tendresa. 
Hi ha les corbes i els racons del teu cos, 
la meva geografia, Jaume. 
Hi ha viatges solitaris.