Blau  El mar no tan llunyà 
  la vena prima d’una mà 
  i el cel inabastable

Vermell Terra viva, rubor 
  de roses o bandera 
  d’una guerra d’amor.

Gris  Un temps de mig dol 
  amb boires eixutes 
  i cendra de sol.

Verd  De brins i de fulloles 
  la fresca prada i, dins, 
  els verms com brins de brins.

Blanc  I ara cal dir la neu i la rosada 
  i no fer esment del gel ni de la pedra: 
  són aigua condemnada!

Groc  Només el boll, encens daurat, 
  al sol, que és or, retorna. 
  Adéu-siau, espiga i blat!

Negre            Tan blanca, i entenebrada! 
  Ceguesa d’una mirada 
  que somia nits de sol.