I had in mind to begin this article 
                  with an exact description of the 
                 burning of a human being by napalm. 
                    MERVIN JONES “Dirty Hands”. 
                   New Statesman, 27-I-67

Em ballen pel cap llums incendiàries, napalm, 
coets de revetlla, uniformes i estrelles esclatant pels aires. 
Em ballen pel cap, en començar aquest poema, 
l’estèril foc dels crits, la negra proximitat del dolor 
i una tibant i minsa, fluixa corda, d’esperances. 
L’incendi dels cossos, la sàdica, mística flama, 
l’aroma cremada, devastat infern de la mort, 
la cendrosa calor de la sang exposada, el buit  
mortífer d’un retall capriciós: una sabata, la vida. 
I el sol ferit en aquesta espantosa contrada. 
La verdor dels palmerars, l’aire suau de les fulles 
són un forn de lents gemecs i trossos de carn humana 
que semblen tenir vida pròpia. L’anatomia clàssica 
no té noms per a aquestes guspires ridícules. 
Em ballen pel cap els noms coneguts dels responsables 
i la impotència és tan gran que voldria atiar la seva pira.