XXIV

Escolta, Eivissa, la joia 
que convoquen les aigües tranquil·les, 
l’immarcescible límit de la mar, 
el toc d’or a ponent, 
bressol que l’illa ofrena 
a les darreres llums.

Escolta aquest entotsolament 
de silencis, marítima entrada 
a la vall, a la ciutat de la vida. 
Que el teu plaer sigui llindar 
quotidià al nou dia, 
als braços carregats d’amor, 
a les alliberades hores.