''Quan va començar la lluita
Thieu-Dai no ho recorda,
però sap que les terres del delta
són les terres del poble.''
Quan va començar la lluita
Thieu-Dai no ho recorda,
però sap que les terres del delta
són les terres del poble.
Thieu-Dai fa vint anys que lluita.
Vol recuperar les terres del delta,
són terres planes, sense marges, sense cims,
són terres d'aigua i de selva, terres dels homes.
Aquest canal fou construït per Bai.Li
quan era cap de la vila.
Aquells camps foren sembrats per Sin.Tehn:
francesos li van cremar la primera collita.
No-Han-Pio, que vivia al camí, morí boig:
hauria complert vint anys a la presó de Saigon.
Quan va començar la lluita
Thieu-Dai no ho recorda,
però sap que les terres del delta
són les terres del poble.
Thieu-Dai recorda la mort de cada veí;
la mort de Sai-Van-Ko, el seu pare,
que baixava inflat com un peix, tot surant,
per les aigües negres del Mekong.
També volia recuperar les terres pel poble.
Per això fa vint anys que lluita, Thieu-Dai.
Les terres del delta són terres del poble,
son com els homes: planes,
fetes d'aigua i de selva.
Quan va començar la lluita
Thieu-Dai no ho recorda,
però sap que les terres del delta
són les terres del poble.
Allí a la dreta existia Lihn-Shan,
casa per casa els soldats van cremar-la.
Ara la planura és trista, no hi ha camperols
i són solitaris els rius sense ponts.
Hoa-Dong pescava a les maresmes,
va morir cremat pels gasos, el cap corcat pel napalm.
Thieu-Dai recorda el nom i la mort
de tot el delta.
Fa vint anys que lluita.
Quan va començar la lluita
Thieu-Dai no ho recorda,
però sap que les terres del delta
sempre seran les terres del poble.