II. Violació

Encara puc escriure amb els dits la teva olor 
d'olivera jove i la caiguda enlluernada dels cabells 
cargolant enveges. La teva majestat -Capets, Valois, 
Borbons- em recorda topazis i pedres de preu, 
l'antiga lluïssor d'argentades garlandes, els miralls 
polits als grans salons, les paraules gestades 
en lliris, violetes i reialmes perduts, papallones 
fredes, sospirs melangiosos de vaixells llunyans. 
I puc escriure també la teva roba encetada 
com una núbil carícia pel teu cos jove, els teus blancs 
llençols, la immaculada netedat de la teva cambra. 
I són tots aquests records que provoquen en mi, 
avui, l'inajornable desig de violació en la teva 
carn estreta, de violència ferida, de crit,  
del meu pes aixafant-te, oferta al meu sexe. 
Perquè només així la meva ofensa perforaria 
en la teva bellesa l'estúpid orgull de la teva classe, 
justificaria la meva pobresa estimant-te, 
la nostra distància, la llarga condemna.