Són els nacionals i han guanyat les batalles. 
Per a vosaltres només queda la ultratomba, 
el prodigi atzarós de despertar entre les cendres. 
Sentiu cridar: "¡Són ells! ¡Ja vénen!", 
i experimenteu la covardia, la por, l'ofensa. 
Sou els derrotats per l'ombra abjecta de la vida. 
I, ara, cinquanta anys més tard -massa jove 
per demanar cap desgreuge-, encara us veig, 
callats, amb un dit tremolós davant els llavis, 
i us estimo submisos a l'ordre del terror, 
dignes en la raó o sota els fars nocturns de la desfeta. 
El vostre silenci ha estat un filferro contorçat 
que ens ha mostrat allò que es guanya, en perdre.