A voltes, en llevar-se, l'home sol  
sent fred al cor, una dent que el mossega  
a causa de no haver sota el llençol, 
durant la nit, un cos per a la brega. 

I es mou feixuc, amb la recança oberta  
d'abandonar un lligam que desconeix,  
i mira el llit de nou i empal.lideix,  
veient la companyia tan deserta. 

Viu amb el pensament alatrencat,  
com si tot l'univers mudés de ruta  
i no trobés una esfera segura. 

I va tot sol i sent nosa al costat:  
algú que en el flanc dret se li detura  
fent-li present la seva vida eixuta.