Jo veig totes les nits incendiades
per l’excés de claror de tantes pells
que es freguen i es refreguen obstinades
unes amb altres, darrere els cancells

de les cases més riques i agençades
o en el ventre més sòrdid dels bordells…
Jo sóc el mèdium d’aquestes besades
i duc el somni constel.lat d’anells…

Només quan la ferida del matí,
que dirigeix la nit en el seu si,

foragita les aus pertorbadores

dels cadàvers vivents que vetllo en mi,
començo a reposar, feixuc d’aurores,
i els dimonis em tornen les penyores.