A Sylva

La música

Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló 
Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó. 
Tàntata, to-ta-tó. 
Ti, to-te-tà, femí, suntà. 
Tonte-tonte, tan-tó. 
Un-se-mí, abborà, sen-tó. 
Minsi, minsi, abborà, fe-mí, abborà. 
Lacatemisotà-uptacomalacoció. 
Ció, lacatemí, ipsutà. 
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà. 
Bam-ba-là, bam-ba-là. No-tetemí. 
Inta, magdà, to-te-mi. 
Inta. Inta magdà. 
La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó. 
Lacatamoresí.

L'argument

El poeta ha conegut la dona dels seus somnis. Comprèn  
que tots els seus amors, fins ara, no han estat sinó un  
preludi d'aquest, pressentiments. Tota la seva vida ad- 
quireix sentit a la llum d'aquesta dona. Però ella es veu  
obligada a partir. Està de pas. És viatgera. Viu en un  
país llunyà. Diu al cavaller que el que vol és un somni, un  
impossible. No diu el perquè. Se'n va. El poeta experi- 
menta un dolor intensíssim, fet de la suma de totes les  
penes d'amor passades. La seva experiència d'home que- 
da trasbalsada i contrariada en la seva rel més profunda.  
S'enfonsa en una negra resignació. Sap que la sort ja no li  
prepara res de millor.

Les paraules

Sempre, en l'aigua sagrada, com en un llit d'amor. 
Per les finestres enreixades vaig veure el sol, vaig volar. 
Cua de serp, l'alba, s'atansa amb pas de somni. 
No hi puc fer més, no vull. 
Amb draps d'angúnia m'eixugo el pit, les mans. 
La polseguera dels records comença: 
no trigarà a colpir-me per l'espatlla. 
Estic lluny dels teus ulls. No em veig. 
Rep la meva mà seca, la galta de la tarda,  
els meus records sense paraules. 
Trepitges massa a terra, trepitges poc enlaire. 
La nit d'amor dels ulls no té parpelles. 
En el roser del pit les venes se t'alçaren. 
Recull al teu amant d'aquesta asfíxia, 
rep-lo en un llit de gràcia, 
i encara, amb dents corcades, menja l'arbre.