Jo sóc el meu mòn. (El microcosmos.)
                                            Ludwig Wittgenstein.

1. Tot individu viu dins l’estat de ficció que ell mateix ha generat.
2. La ficció no és una representació simulada de la realitat, una falsa eufòria que se situa fora de l’indivigu matiex, sinó el que es troba en ell com a real.
3. El que s’havia entès com a realitat, és a dir, allò qualitatiu, el descriptible com a cosa, el que ens ve donat, el fet exterior, no es pot conceptuar de manera independent al solus ipse. Tot l’existent tan sols pot ser entès a partir de l’individu que ho configura.
4. La realitat no és el factum, el que no es pot negar que sigui o hagi estat real, sinó la comprensió que nosaltres feim d’aquest factum. Aquesta no és el fet d’inocular a un objecte donat unes determinacions subjectives: el mateix donar-se, sempre en la consciència, ja inclou aquestes determinacions. No es pot parlar d’un objecte sense una comprensió per part del jo. 
5. Amb absència de processos psíquics no hi ha realitat. Aquesta, en tant que producte individual, és sempre realitat-per-a-mi.
6. El pensament és la primera realitat bàsica a partir d’on es desenvolupa l’exterior, el que volem absorbir.
7. L’individu resta situat simultàniament en diverses dimensions del pensament, entrellaçades les unes amb les altres.
8. L’objectivitat és una exteriorització de la subjectivitat.
9. La ment és l’òrgan de percepció, no l’ull. Aquest darrer porta el dispositiu de desenfocament d’imatges que el psiquisme li ha col.locat.
10. L’ésser projecta el seu món propi fora d’ell i es desenvolupa en aquest espai. L’estat de ficció és el lloc on cada individu fluïdifica la seva existència.
11. Hom és a partir del no-ser. L’individu com a ésser a fer-se, com a ésser en projecció, s’abisma a la negativitat del seu existir. L’esdevenir, com a horitzó de possibilitats, fa de l’individu quelcom que es manté envoltat de no-ser.