Quan ens vas deixar 
el món se'm va esmicolar 
en mil trossos de cendra.

I m'he fet molts racons 
en cada petit fragment, 
en totes les miques sobreres. 

Hi ha hagut més estralls. 
Del que jo he pogut ser 
he cregut que res no en viuria.

Se't va endur l'enemiga 
que sé també meva: 
el meu odi és un nadir,

la meva enyorança, una vestimenta 
de cada dia. I estimo coses 
per tu, molt més del que voldria.

Partícules de sorra que premo 
a les mans: les llàgrimes no valen, 
ni l'obscenitat de paraules ja dites.

  In memoriam Marià Vancells