El temps és un pinzell freturós d'acabar 
el dibuix de les vides. 
Per això la memòria 
cal no guardar-la sempre 
i no gravar massa signes al cor 
que puguin comprometre'ns. 
Els dies esgotats i ja viscuts 
guardem-los assecats com flors marcides 
en els fulls d'un vell llibre 
del més antic prestatge. 
O bé que es tornin núvols i tramuntin 
esveltes serralades 
fins arribar a les valls on dorm la boira 
fets pluja de paraules.