Celatge de postal. Rams de coloms 
escampats per l'espai que us enrevolta 
desacollint 
qualsevol inici de negror. 
Ella t'estima i tu 
l'estimes reprenent el vel de l'esperança: 
travessau junts la fràgil passarel•la 
que us mena a signes nous. Ella no diu 
res del passat, res d'aquest gran 
abisme fosc que us separava. Tu 
deixes enrera tot allò que et parla 
d'altres delers. Sobre la teva taula 
dormen vells llibres que a les nits 
ja no repasses. El paisatge és nou 
i antics actors contemplen sens dir res 
el vostre esforç 
per convertir el carrer en un llarg passeig 
amb un estany al fons i mimoses penjant 
pels murs humits. 
Amb els ulls clucs, ben orfes i ben sols, 
provau d'endevinar-vos cada mà 
i entaulau un combat amb la incertesa.