Absent, record el plomatge del gall: 
la freda sang blau-verda no detura 
el seu brollar i el coll pren la mesura 
de l'innocent. El meu cos és metall 

per ser vinclat -la mort porta un mirall 
entre els genolls. Trèmol ple de paüra 
d'aquest fosc mal que sempre als ossos dura 
robant-me el son. Tots els carrers del call 

s'omplen d'encens. D'ulls, ja no en tenc. El fum 
no fa plorar ma conca eixorca. Las, 
entre l'antic mercat i el temple visc 

i encara sent -en la gran nit un llum- 
els que he deixat, volant, silent traspàs 
d'un rat-penat sobre els teulats del risc.