''He begut foc, he ofert el meu tresor,
galant, a l'oceà,
he occit els peixos que la nit,
amb inútil somrís, em reclamava.''
"Que l'èter, en efecte, pot fluir amb
regularitat i amb un delit uniforme,
ens ho demostra el Pontos, un mar
que s'escola segons un corrent im-
mutable, conservant sempre la ma-
teixa regularitat en el seu curs."
He tremolat sentint
els corrents que m'envolten,
les aigües somes renovant la sal
de cambres closes,
la claror degotant a poc a poc
als estimballs.
He begut foc, he ofert el meu tresor,
galant, a l'oceà,
he occit els peixos que la nit,
amb inútil somrís, em reclamava.
Però a la fondària,
on no se'm du cap força
i on la vida
és un record al desert de la pedra,
m'he mantingut clavat amb ulls immòbils,
sols escoltant els polzes insistents
sota el gran cor del mar,
l'obscur batec que amb veu sense ressons
fa estremir-se la terra.