Silenci brescat de sol.
Matí blau de primavera.

Organillers embrunits
venten una polca vella,
a una placeta crismada
amb sol i ombres de palmera.

Ningú no vol un vals blau
i els organillers se’n queixen.
Molent espigues de música
les verdes camises deixen...

El manubri dins un porxe
de caputxines
i flors de carabassera...
Tres organillers tot nus,
obscurament suats,
ploren a la lluna plena...