Primer quartet, de porpra i evori. És la quadriga 
qui amb ta boca purpúria ritmi gloriosament. 
Les vermelles crineres són antorxes, amiga, 
qui en l'ala dels meus versos devoraran el vent.

Segon. Carro d'or pàl.lid com ta rossor d'espiga, 
dels meus ocults ensomnis t'aportarà el present. 
La meva mà d'atleta son doble tronc castiga 
quan sobre el meu vers ferri se revolta furient.

Plana de neu. La lluna. Troika d'argent avança. 
És mon tercet, qui ansia trobar la consonança 
dels tres cavalls blanquíssims amb ta suau blancor...

Passa... Triga de bronze sota la nit desfila. 
I el tronc de cavalls negres, rimant amb ta pupil.la, 
porta l'última ofrena del teu sonet d'amor.