Poeta, assagista i prosista nascut a Palma que exercí de professor i de polític tota la seva vida. Morí a Egipte, exiliat, ja que anteriorment s'havia involucrat fermament amb la República i, temps abans, fundà la Unió Socialista de Catalunya (1920).

La seva obra poètica, influïda pel poeta italià G. Carducci, és aplegada a La columna de foc (1911) on s'hi combinen elements modernistes –messianisme i regeneracionisme– amb altres de clarament noucentistes –classicisme i civilitat. La seva ideologia anticonservadora i anticlerical l'aparten del noucentisme d'Eugeni d'Ors. 

Pel que fa a l'assaig, l'obra d'Alomar resulta cabdal per entendre l'evolució del catalanisme liberal progressista. Els seus ideals de futur i regeneracionistes quedaren plasmats a El futurisme (1905) i a ''El liberalisme català'' (1904-1905). Així mateix, col·laborà àmpliament amb diaris i revistes, tant en català com en castellà. 

Tot i que l'any 1987 l'editorial Moll publicà una antologia poètica d'Alomar, les seves obres completes s'editaren en tres volums entre el 2001 i el 2004. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Gabriel Alomar) per Francesc Viñas.