Només un arbre, a la vorera, porta 
el tremolor del mar, i el frec de fulles 
retorna el benefici de les ones. 
Les roques mortes en arenes mortes 
viuen només uns brins d'herba poruga. 
Mar foll de gris i verd i força d'aire: 
trenca cristalls sobre la costa blana! 
Aprèn l'ombra llunyana, blava i blanca, 
dels núvols plens de vent i pròdigs d'ales. 
Només en mi pots créixer més i estendre 
més pura sal, més amagada pedra, 
i encara retrobar-te en camins foscos 
per balenes remotes i algues velles. 
Però jo m'he perdut en les planúries 
que han oblidat la dansa, el crit de l'aigua 
entre alzines i roures, entre llunes 
sense rius, sense pous, sense ones altes.